Sexe (quan ens deixen), drogues de netetja i R'N'R quan no hi ha ningú a casa!

Joan Toni, de L'Équilibriste.

Sí, és veritat que no hem passat pels millors hotels europeus, demanant 500 tovalloles blanques i netes, ni li vaig demanar a la recepcionista d'aquest darrer que m'eliminés les gominoles verdes del bol de l'entrada, és més, si a mi no m'agraden les gominoles, tot i que tampoc tenim el catxé per arribar en aquest tipus de frikisme, i amb molt d'orgull. Esper no veurem implicat mai en aquesta marxanderia, i si algú em veu pujat de closca qualque vegada que em pegui una clatellada. La veritat és que amb la banda, cada vegada estem més ben compenetrats, ens hem tornat més vells, més sibarites i quisquillosos, però estem contents de formar part de la cultura musical, i que més que guanyar, hi perdem. Però també és cert que probablement podem fer la música que volem perquè no hi vivim d'això, treballem per poder pagar el local i els nostres albums i punyeteries. Ara bé, tampoc podem dir que sigui un hobbie això d'assajar i fer concerts, perquè quan sembla que tot s'ha acabat, ja tornem a estar en guàrdia. És veritat que som puntuals a l'hora d'assajar, això s'aprèn amb el temps, ja no ens drogam ni fumam com a bojos en el local perquè ens piquen els ulls. Quan acabam, marxam a casa amb les nostres dones i els infants, que falta ens fa. Després dels concerts no ens anam de fulanes i - creuem els dits- encara no hi ha cap membre de la banda que l'hagi palmat ofegat dins el seu propi vòmit. És cert que no som gens atractius per la premsa, ni vistosos per sortir en portades de revistes, i la música... a quí li importa?