Publicitat indirecte

No, no tenim res a veure amb Antònia Font! I penj es telèfon. Me rebenta que cada vegada que un periodista vol parlar d'un grup en concret ens anomenin a altres bandes només perquè les tenguin com a referent. No se poden creure que tu puguis tenir un altre estil que ells, que encara, els crítics musicals no han sabut posar-li nom. En això li dic: publicitat indirecte. I no vull dir amb això que no estiguin interessats en la teva banda, però sempre amb una pregunta toca-ous amagada, que te pareix tal banda o tal altra... SI YO HE VENIDO A HABLAR DE MI GRUPO, cony! I jo que sé dels altres, és que he d'estar informat de totes les bandes que canten en català perquè jo hi cant? Me sembla absurd. Ara que semblen haver superat tocar ets ous amb la pregunta -perquè cantem en català? ara ens toca respondre a aquesta altra. Vos han interessat mai els grups que entrevistau? O només servim per omplir racons quan les bandes punteres estan en els seus dies de descans? De cada vegada estic més convençut de que hem d'anar fent, passar de tot, acudir a les cites que ens pareixen interessants i desinteressar-se per els mals periodistes, els que et demanen com es diu la banda, quin títol té el disc, o perquè cantau en... Adéu. I que ningú s'atreveixi a dir que he parlat mai malament de cap banda perquè serà un invent vostre, que tothom que ens coneix sap que mai parlem malament de ningú, simplement evitam la pregunta, no ens interessa, sobretot pel que he citat abans, NO FEM PUBLICITAT INDIRECTE.