L'Équilibriste a -5 dBs

Ahir a Can Monroig, fou es primer concert a pèl que hem fet mai. S'experiència va ser fantàstica, es lloc, es so i sobretot es públic, intel·ligent i educat. No en va desplegar ni mitja fins acabar es concert, ni una tossina, ni una rialla fora de lloc, només es trencava es silenci entre cançó i cançó, amb mambelletes o comentaris interaccionant amb noltros. Inclòs era incomodo. El volum de l'equip de so et dóna seguretat. Te dóna poder i et fa sentir que es públic no et pot tocar, no et pot fer mal. Ja no estem acostumats a tenir públic que ens escolta atentament, sense la xerremeca de les barres de bars. Preocupats per sentir les lletres, sense la nina que s'ha llevat els sostenidors, sense el pallasso de turno que et demana un tema dels Heroes del Silencio... Quina llàstima, no? Ahir no hi havia microfonia i es va sentir perfectament. Però ara, avessats a un públic cridaner de cubata, hem arribat a amplificar tant es so que es perd l'essència de la música. Música? I a qui l'importa!

Foto de n'Àngela Mª Colomar