L'Équilibriste i les entrevistes de ràdio

Quan entres a un estudi de ràdio i no et demanen quin nom té sa banda és senyal de que anirà bé. De la darrera que ens feren això no varem sortir per sa porta immediatament per educació, que d'això, es nostres pares encara ens n'han dada. Hi ha preguntes que ets músics no sabem contestar, pes nostre intel·lecte bàsic o gastat per ses drogues, o perquè no llegim lo suficient perquè hem d'aprofitar ses hores que ens queden del dia per assajar. Quan hem demanen pes nostre nom mai sé què he de contestar perquè no és una pregunta que me la vagi rumiant, després de cinc anys d'estar formada sa banda; quan hem demanen pes títol des disc tampoc sé que he de dir perquè m'avorreix totalment; quan ens demanen perquè cantem en català tampoc ho sé fer perquè, quan vaig néixer no em varen deixar triar, com ho fa es govern ara, va venir de casa; quan ens demanen per sa gira que fem actualment tampoc sé que he de dir, perquè és inexistent, ja que els bolos van sortint esporàdicament sense tenir dates tancades, quan ens demanen per lletres en concret d'una cançó o d'una altra tampoc sabem que dir perquè no estem avesats a tanta professionalitat i no la duim preparada; quan ens demanen per les composicions que fem no sabem que dir perquè ens quedam bocabadats per la sorpresa; quan ens demanen quina continuitat ha de tenir la banda no sabem què dir per les llàgrimes que ens cauen dels ulls, ja que es dóna per suposat que això que fem és lo suficientment bo per continuar creant.
Moltes gràcies a les emissores que encara creuen en els artistes, respectant-los,  informant-se del treball que han fet i avaluant-lo amb professionalitat. Gràcies una altra vegada per no fer sentir-nos uns autèntics inútils.