Bon Iver, Poble Espanyol (BCN)

Quan vull parlar d'artistassos com són Bon Iver, no sé mai que he de dir. No sóc objectiu. Com a músic que sóc, no ho puc analitzar com un espectador que no ho és. Però el que tenc bastant clar, és que tot tipus de públic boniverenc, tant el que vé a acompanyar a sa xicota com el músic experimentat, com un realitzador d'espectacles..., no es queda indiferent. No basta limitar-se a mirar, cridar, ballar, acabar-te es cubata, ja no torn a cercar-ne un altre per no perdre calada, no mir a sa berganta des costat fins que acabi s'espectacle, no te basten ni ulls, ni orelles, ni cervell per analitzar tanta abundància de sons, instruments, leds, ventiladors i cops de percussió,... que t'has de deixar dur i atrapar-te per l'atmosfera del recital o estat venut a partir des segon tema. El que està clar per mi, és que aquests artistes marquen un abans i un després dins s'història de sa música, i si no és així, qualque cosa s'haurà passat per alt. Superar això i a més en temps de crisi serà molt difícil. Es farà, sempre s'ha fet, però costarà.
Però el que si he experimentat com a artista és sentir-te petitó, que per molta tasca i esforç que hi dediquis al teu art, mai arribarem a aquest nivell de superioritat, d'invenció, de sonoritat, etc... Aquest paper està vetat per a nosaltres, no hi ha la cultura suficient en aquest país per realitzar-ho, som molts que contínuament ho intentam i fracassam i, de no ser així, el moment més alt només dura uns anys, fins que ets substituit per un altre, probablement no de més qualitat, encara que això no importa, però seria més digne, i després del que costa tornar a cercar una feina que t'agradi. Gràcies a Bon Iver per ser tan grans i deixar-nos a nosaltres tan petits, senyal que hem de continuar treballant i esforçar-nos per realitzar espectacles i sobreviure amb dignitat.