Ser o no ser indies, aquesta és la qüestió

Nosaltres no anem en contra de les discogràfiques, ni representants ni som abanderats de tot això. Som massa petits per tot aquest muntatge. Les discogràfiques i representants són empreses que també han de menjar, i com empreses editen i fabriquen segons els seus interessos amb una finalitat clara, treure un profit d'un producte, sinó l'empresa tancaria. No podem reclamar ser aquest producte. Estem a anys llum de fer-ho. Hi ha massa coses molt més prioritàries en aquest moment i en aquest món com per preocupar-nos d'això.

Nosaltres el que reclamam és llibertat, de composar, d'enregistrar i d'EDITAR quan nosaltres volguem, sense trampes, sense intermediaris, amb uns preus justs, quan volguem i on volguem. Sense demanar permisos a ningú i que ningú guanyi sobre sa teva feina quan no has demanat ajuda de ningú. Aquesta és l'essència de la música independent que molts de grups ens volen vendre i que no són.

Pel que fa a representants, molt de grups les necessita, però representants que estimin sa banda i creguin que han de fer qualque cosa per ells, que no estiguin a disposició només dels grups que acaudalen, sinó que creguin amb la música que fas, encara que impliqui malviure d'això. De no ser així, al·lots, sa música està venuda. I per poc que costi de creure, aquests encara existeixen, lo que nosaltres encara no l'hem trobat.

Una pel·lícula que si parla d'aquest tema i d'estimar sa música és 24h Party People que recoman a tothom.