Very Pomelo

Feia temps que una banda catalana, apart de Nueva Vulcano, no me feia vibrar d'aquesta manera. Estem parlant de Very Pomelo, i en concret, del seu àlbum Xurrac Asclat. Tot d'una que comença a reproduir-se el cd ja t'envesteix un so molt personal, d'acústiques, slides i xarleston, d'elèctriques indies, de trompetes i blues. Entre New Orleans i  Delta de L'Ebre. El que més me crida l'atenció és la veu del cantant, tan personal, amb lletres que et podrien passar a tu o a mí, reals com la vida mateixa i cantades d'aquella puta manera, entre n'Eddie Cochran i n'Adrià Puntí. Idò, si dus una ratxa d'escoltar tot el dia el mateix, dóna't un descans amb Very Pomelo.