dEUS i la metamorfosi musical

Aquest és la classe d'àlbums que quan l'escoltes ja no hi ha volta enrera. "Worst Case Scenario" (1993) dels dEUS va canviar significativament les meves idees instrumentals i compossitives. Vaig començar a entendre la música des d'una altra perspectiva. Les composicions ja no tenien perquè ser d'estrofa-tornada, tan matxacades per les radiofòrmules,  ni tenien perquè durar màxim 3 min, ni tenien perquè ser harmonicament correctes, etc... Amb els dEUS tot cobrava forma. Els violins no tenien perquè tocar-se com ens havien ensenyat al Conservatori de Música i Dansa, òstia! si és que podien anar enxufats amb distorssió i delay, ses guitarres podien destrossar-te el timpà, les veus podien estar tratades - no passava res- i els renous, catxarros de cuina i els ninots de goma tenien vida pròpia als àlbums de dEUS i no precisament tenien perquè sonar malament. Clar que a dia d'avui sembla que ja no ens impressiona res, però quan aquest àlbum va caure a les meves mans, sense informació, sense internet ni òstis, de sant paganini, sense accés a videos ni a l'imatge de la banda, sense pasta per anar a fora a veure'ls a un Festival,... t'ho jugaves tot a una carta. El que més em va impressionar és que tot aquell renou tenia forma, no estava fet a la puta, i les melodies s'enrevessaven entre distorsió, atmosferes i segones veus que escarrufaven. Res, simplement que he sentit parlar molt poc d'aquest àlbum que val molt la pena i no m'agradaria que caigués en el meu oblit i que aquestes setmanes he anat escoltant una i una altra vegada. Aquí vos deix es meu tema preferit d'aquest disc.

També tenim aquí un video actual de qui és aquesta gran banda (impensable de veure al seu moment).
Roses, del seu disc In a Bar, Under the Sea.



Aquí deix el seu Canal de Youtube per si algú es queda amb les ganes.