...ple d'ineptes, fracassats i altres espècies...

Joan Toni Skarabat publiquen al 2005 el seu millor disc fins el moment. Un disc que les jubilarà ben aviat, esgotats per tots els esforços que hi dedicaren i de poca repercussió. Estem parlant del "... ple d'ineptes, fracassats i altres espècies..." Un disc que s'elaborà gairebé al llarg d'un any, dedicant pràcticament tots els dies de la setmana a assajos, enregistraments, mescles, màster, postproducció, videoclip, "más todo", menys promoció, ja que havíem acabat amb tots els quartos i energies de còrrer món quan l'acabarem. Era un disc autoproduït (autotot i autofinanciat, com la majoria de bandes que sorgeixen al mercat aquests darrers anys) i havíem de dipositar la confiança en alguna empresa de management que tampoc va funcionar. Aquest és un gran ignorat però un gran disc sobretot per les ganes que hi va haver de fer les coses ben fetes. Cada tema està tractat com un puta single, de dies de feina, sense deixar-se detalls ni harmònics, ni melòdics, cada compàs és diferent, cada nota, cada cop, i cada paranoia que sens ocorria allà s'inspirava i agafava forma. És un àlbum que cada vegada que l'escoltes hi trobes coses que no havies sentit abans i amb una lírica que despista però que t'atrapa amb la seva forma de contar les coses, tant poètiques com vulgars, tan enrevexinat i tan senzill al mateix temps. No se va morir en va. Hi va haver un parell de cridades i publicacions d'entitats conegudes, de les que no faré propaganda, que posaren l'àlbum com un dels millors de l'any i que evidentment pagant, li darien bombo i publicitat.

Anys més tard a través de cridades, mails i xarxes socials el públic a sabut apreciar aquest disc i amb els seus comentaris ja ens donem per agraïts. També ha estat banda sonora d'una sèrie de televisió d'IB3, sintonia d'un programa de TV3, i un videoclip força reproduït a pesar de lo precari que era. N'estem ben orgullosos del que férem però ben esgotats. Després d'un any sabàtic ens retrobam amb un sopar i un parell de beures i formàrem l'Équilibriste, amb un disc i dos Ep's publicats, més un EP com a SKARABAT & the piano bar orchestra i que intentam reproduir sempre que podem i ens deixen des de la independència, en aquest món ple d'ineptes, fracassats i altres espècies... en extinció.